Tuxpaint, Inskape i Robotype. Nous programes per treballar amb nens!

Continuant amb la dinàmica i el tema de l'entrada anterior, m'agradaria presentar-vos dos activitats més. Aquestes, però, no es realitzen amb el programa Adobe Photoshop sinó que requereixen l'ús de nous programes com Tuxpaint, Inskape i Robotype, tal i com evidencia el títol.

La primera activitat que us vull mostrar és amb el programa Tuxpaint. Consisteix en un programa molt manipulable i simple per als infants més petis de cicle inicial. A partir dels diferents elements que formen part de cada professió de l'activitat que es va esmentar en el post anterior, realitzem un altre retrat, completament diferent, i utilitzant tots els objectes de totes les professions disponibles, ja sigui una trompeta, un martell, una placa de polícia o un contenidor d'escombreries. Aquí us deixo un exemple, espero que us agradi i us serveixi per a un futur tant com a mi.

El meu retrat a partir de diferents elements de varies professions.

Una altre activitat que us vull presentar es realitza amb un programa completament diferent de l'anterior. S'anomena Inskape i s'ha de realitzar per parelles. Una persona de la parella dibuixa un polígon de, com a mínim, 5 vèrtexs. El company, mitjançant una eina, deforma el polígon i torna el ratolí al company inicial. Aquest, a partir de la figura que li ha deixat el seu company, acaba de dibuixar i pintar la figura transformant-la en un ésser animat. Després s'intercanvien els papers. A part, se'ls diu que han de dibuixar un animal utilitzant només rodones, quadrats i triangles i les eines d'unió i resta, així també treballen la imaginació. Us deixo el meu exemple, feu-li un cop d'ull! 

Exemple de l'activitat amb el programa Inskape

Finalment, com a última activitat de totes, us vull presentar la realitzada a través d'un programa online anomenat Robotype. A través del següent enllaç http://www.robotype.net/herramienta.php es pot realitzar un retrat a partir de les lletres del nom d'un mateix. Per tal que us feu una idea, us mostro el meu retrat a partir de les lletres del meu nom i cognom.

El meu retrat amb el meu nom i cognoms

Això és tot per avui! Més endavant us parlaré amb més profundiment de totes aquestes activitat (com les podeu portar a terme, la seva duració, els materials i recursos que es requereixen, etc.)

Treballem amb les imatges digitals i l'Adobe Photoshop

Avui dedicaré una extensa entrada per parlar-vos de les imatges digitals. Com ja sabeu, parlo d'aquest tema perquè el considero molt important de cara al meu futur com a mestre i, per tant, també per a vosaltres, sigueu mestres o no.

Sovint ens arriben imatges digitals de tot tipus, ja sigui d'Internet, de llibres o bé les fem nosaltres mateixos. Consisteixen en representacions de diferents aspectes del nostre planeta actualment molt esteses, juntament amb les tecnologies. Aquestes avancen cada cop més ràpid, gairebé amb un ritme frenètic, i a l'hora es creen nous dispositius digitals que permeten i faciliten captar aquestes representacions en forma d'imatges. Cada cop més, els infants creixen envoltats d'aquests aparells i, moltes vegades, els utilitzen amb molta més freqüència i eficàcia que els adults. Per aquest motiu, sobretot els mestres hem de començar a formar-nos en les noves tecnologies per tal de ensenyar als més petits a fer un ús raonat i ètic d'aquestes. No es tracta de convertir-nos en experts (ni molt menys!), sinó d'aprendre el funcionament bàsic per tal d'incorporar i utilitzar les tecnologies a classe de manera adecuada.

Un dels programes amb el qual podem començar és Adobe Photoshop. Aquest programa pot semblar complex però, sincerament, amb l'ajuda d'una persona més capaç o d'un tutorial, qualsevol pot fer coses espectaculars i obtenir uns resultats increíbles. Al principi, quan em vaig plantejar utilitzar-lo, no m'hi veia capaç de poder-ho fer però, poc a poc, he descobert que no és tan difícil com em pensava i que si es segueixen una sèrie de passos bàsics es pot arribar a aconseguir resultats molt positius. Primer de tot, és necessari aprendre un conjunt de conceptes bàsics per poder utilitzar aquest programa, com passa en qualsevol aprenentatge: els formats gràfics, la resolució i els pes de les imatges, els píxels, etc.; i també els diferents tipus de modes de colors com per exemple el mapa de bits, el CYMK, l'escala de grisos, el RGB. A continuació us mostraré un exemple per a que us pogueu fer una idea.

Mode RGB

Mode CYMK

Mode escala de grisos

Un altre aspecte que es pot treballar amb els nens amb aquest mateix programa (continuem amb el Photoshop) és la simetria. No diuen que la bellesa es mesura amb la simetria? Doncs, aquesta activitat és una oportunitat perfecte per comprovar-ho. Tot i així, hem de tenir molta cura amb aquest tema i sobretot inculcar als nostres alumnes, com a mestres que serem, que això no es del tot cert. Que els rostres humans no són simètrics i no han de ser-ho per a ser bells. Hem d'ensenyar que la bellesa es troba en els ulls d'aquell que mira, és a dir, que un rostre pot ser bell per a una persona però per un altre no i que no hem de deixar-nos portar pels estereotips que imposen la societat sinó pel que realment sentim. 

Us animo a fer la prova de la simetria i que la compartiu amb la resta, sobretot amb els vostres alumnes (en cas que sigueu mestres). És una activitat molt fàcil i entretinguda alhora que didàctica i reflexiva. Només us heu de fer una fotografía el més recte possible, centrada i de cada. i a continuació, amb l'ajuda d'un programa digital com Photoshop, copiar la meitat de la fotografía i voltejar-la per tal que quedi, engantxant-la de nou, un nou rostre. A continuació, tans sols heu de repetir el procés amb l'altre part de la vostra cara. Us sorprendreu amb els resultats! Seguidament us deixo alguns exemples:

Exemple a partir del qual he fet l'activitat.

El meu resultat.

Però, això no es tot. Encara queden moltes més activitats fàcils i entretingudes per a nens que es poden treballar a l'aula amb el programa Adobe Photoshop. Us presento una altre tasca, aquesta una mica diferent a les dues anteriors. Amb aquesta es pot treballar fàcilment l'existència de diferents capes en una mateixa imatge. Consisteix en triar una professió (metge, músic, fotògraf, jardiner, etc.) i buscar objectes que estiguin relacionats. Aleshores, a partir dels objectes, s'ha de crear un rostre completament diferent e imaginari. Us atreviu a provar? Jo ja ho he fet, mireu el meu resultat!

El meu exemple. La professió és... Fuster!

I si barregem art i tecnologia? El resultat és realment asombrós. Una de les activitats que podem treballar amb infants també amb l'ajuda del Photoshop es centra en l'univers de l'art. Partint d'un catàleg de museu, on apareixen un munt d'obres d'art importants, podem crear la nostra pròpia. Tan sols necessitem un ordinador, l'Adobe Photoshop, un catàleg d'imatges digitals d'obres d'arts i molta molta creativitat i imaginació. Aquest és el meu resultat, desitjo que us agradi!

Exemple fet per mi

Com podeu veure, la imatge de l'esquerra és la meva pròpia obra d'art, que he pogut realitzar a partir d'elements diversos de les diferents obres d'artistes com Hopper, Hockney, Nicholson i Nash, que es troben a la part esquerra de la imatge general.

Per últim, us vull explicar la tercera i darrera activitat que podem realitzar amb els més menuts. Aquesta activitat té un grau major de dificultat que les anteriors i necessita una mica més de temps. Consisteix en realitzar un Stopmotion a partir d'uns dibuixos d'uns llops molt bàsics del dibuixant Nicolas Bianco-Levrin. Amb l'ajuda del Photoshop podem anar caracteritzant els nostres llops, posant-li diferents colors, dins d'un escenari concret, afegint elements nous, etc., i, finalment, un cop que tinguem la seqüència sencera caracteritzada, la unim al programa d'edició de vídeos Windows MovieMaker, una eina molt útil i simple per fer vídeos. Així, amb una mica de música i uns protagonistes ben caracteritzats, podem crear el nostre propi StopMotion. A continuació, us mostro el que vaig fer juntament amb la meva companya de classe. L'hem titulat "A través del mirall". Feu-li un cop d'ull!

Més endavant us explicaré en profunditat més aspectes d'importància sobre el tema del qual us he parlat avui. 

Icones, senyals i nens

El tema del qual parlaré a continuació són les icones i senyals. D'entrada, sembla un tema bastant allunyat de la realitat dels nens i que té poc a veure amb ells. Els nens no han d'interpretar senyals de tràfic perquè no condueixen; tampoc necessiten saber que volen dir les senyals que ens trobem al carrer o les icones que es poden trobar a llocs públics; a més a més, com que no saben encara llegir, no han de ser ells els qui inspeccionin els productes o objectes sinó que d'això s'encarreguen els seus pares. Per tant, és necessari que els nens en sàpiguen, d'icones i senyals? Sí? No? Parlem-hi!

La qüestió és ben simple: estem educant nens per a que obeeixin o per a que desenvolupin un esperit crític i es qüestionin sobre tot el que els envolta? Avui dia vivim en un món que, sovint, avança molt ràpid. Al nostre abast trobem constantment prohibicions, suggeriments, opcions o permisos que es transmeten en forma de senyals, icones i imatges, deixant en segon terme el text. Per exemple, si anem al centre d'una ciutat veurem que gran part d'allò que es vol transmetre o dir al ciutadà que passeja pel carrer es mostra a través de grans imatges, senyals i icones, a vegades lluminoses i sovint grans i impactants per tal de captar la seva atenció.

Icones. Font: www.webappers.com

Senyals. Font: www.juguetesdemadera.com

D'aquesta forma, en la mesura que sigui possible, hem d'educar als nens -també futurs ciutadans d'aquest món- per a que sàpiguen ser autònoms i moure's amb facilitat per allà on vagin sense saber molt. Per tant, si els apropem des de ben petits al món dels senyals i icones, els ensenyem a saber relacionar-los i realment per a què serveixen, estarem ajudant-los per al seu futur en molts aspectes. Aconseguir que, a tall d'exemple, quan estiguin davant l'ordinador (amb tot d'icones en tot moment) sàpiguen com sortir-se'n si tenen algun problema o, posem per cas, volen anar cap endavant o darrere, sortir o entrar en una pàgina web, un joc, etc. I és que, en l'actualitat, estem envoltats tant d'icones com de senyals: per agafar el metro o l'autobús; a l'hora de cuinar, quan volem encendre el foc del forn; quan volem anar a uns lavabos públics o bé quan volem fer una rentadora, quin programa, graus i temps volem posar.

Però, com podem aconseguir que els nens estableixin relacions entre les imatges i el text? Són capaços d'aprendre-ho? Els mestres són els responsables. Ells han de fomentar que els nens aprenguin, primer, el significat de les senyals més bàsiques, i que ho facin per si sols tot i que sempre amb el recolzament del mediador o mediadora que els hi ensenya. Els mestres han de potenciar amb diferents activitats i recursos els pensament simbòlic dels infants i aprofitar aquelles capacitats que tenen tan desenvolupades per treballar-hi. Després, a mida que els infants creixin i coneguin més món, podran relacionar les diferents senyals amb altres coneixements i sabran fer connexions i relacions perfectament.

Una activitat molt útil per aquest ensenyament és la realització d'un conte o narració només amb senyals de trànsit, deixant de banda el text que es limita a ser molt breu i únicament el necessari. El fet de realitzar el conte única i exclusivament amb senyals és realment interessant ja que resulta molt menys fàcil i, per tant, millor per l'aprenentatge dels nens, que no pas amb tot d'icones informàtiques de qualsevol tipus que no permeten a vegades deixar la imaginació fluir.

Dos fotografíes del conte amb senyals de trànsit que vaig fer  amb la meva companya. 

Llibre Paraíso de Bruno Gibert.
Font: www.librosdepapel.com

Per últim, parlar de l'avaluació. Avaluar és ja per si mateixa una tasca difícil. I encara ho és més quan es tracta d'avaluar contes i narracions, ja que es tracta d'una cosa realment subjectiva. Tanmateix, és tracta d'una tasca molt important en el procés d'ensenyament i aprenentatge tant pels alumnes com pels mestres. Tot i així, cada conte destaca per algun aspecte en concret, no hi ha ni millors ni pitjors. Per aquest motiu, la majoria de vegades és molt difícil posar un número a la tasca que s'avalua, tot i que es segueixen unes rúbriques concretes.

Com a recomanació, us mostro la portada d'un llibre molt interessant basat en les senyals.