Icones, senyals i nens

El tema del qual parlaré a continuació són les icones i senyals. D'entrada, sembla un tema bastant allunyat de la realitat dels nens i que té poc a veure amb ells. Els nens no han d'interpretar senyals de tràfic perquè no condueixen; tampoc necessiten saber que volen dir les senyals que ens trobem al carrer o les icones que es poden trobar a llocs públics; a més a més, com que no saben encara llegir, no han de ser ells els qui inspeccionin els productes o objectes sinó que d'això s'encarreguen els seus pares. Per tant, és necessari que els nens en sàpiguen, d'icones i senyals? Sí? No? Parlem-hi!

La qüestió és ben simple: estem educant nens per a que obeeixin o per a que desenvolupin un esperit crític i es qüestionin sobre tot el que els envolta? Avui dia vivim en un món que, sovint, avança molt ràpid. Al nostre abast trobem constantment prohibicions, suggeriments, opcions o permisos que es transmeten en forma de senyals, icones i imatges, deixant en segon terme el text. Per exemple, si anem al centre d'una ciutat veurem que gran part d'allò que es vol transmetre o dir al ciutadà que passeja pel carrer es mostra a través de grans imatges, senyals i icones, a vegades lluminoses i sovint grans i impactants per tal de captar la seva atenció.

Icones. Font: www.webappers.com

Senyals. Font: www.juguetesdemadera.com

D'aquesta forma, en la mesura que sigui possible, hem d'educar als nens -també futurs ciutadans d'aquest món- per a que sàpiguen ser autònoms i moure's amb facilitat per allà on vagin sense saber molt. Per tant, si els apropem des de ben petits al món dels senyals i icones, els ensenyem a saber relacionar-los i realment per a què serveixen, estarem ajudant-los per al seu futur en molts aspectes. Aconseguir que, a tall d'exemple, quan estiguin davant l'ordinador (amb tot d'icones en tot moment) sàpiguen com sortir-se'n si tenen algun problema o, posem per cas, volen anar cap endavant o darrere, sortir o entrar en una pàgina web, un joc, etc. I és que, en l'actualitat, estem envoltats tant d'icones com de senyals: per agafar el metro o l'autobús; a l'hora de cuinar, quan volem encendre el foc del forn; quan volem anar a uns lavabos públics o bé quan volem fer una rentadora, quin programa, graus i temps volem posar.

Però, com podem aconseguir que els nens estableixin relacions entre les imatges i el text? Són capaços d'aprendre-ho? Els mestres són els responsables. Ells han de fomentar que els nens aprenguin, primer, el significat de les senyals més bàsiques, i que ho facin per si sols tot i que sempre amb el recolzament del mediador o mediadora que els hi ensenya. Els mestres han de potenciar amb diferents activitats i recursos els pensament simbòlic dels infants i aprofitar aquelles capacitats que tenen tan desenvolupades per treballar-hi. Després, a mida que els infants creixin i coneguin més món, podran relacionar les diferents senyals amb altres coneixements i sabran fer connexions i relacions perfectament.

Una activitat molt útil per aquest ensenyament és la realització d'un conte o narració només amb senyals de trànsit, deixant de banda el text que es limita a ser molt breu i únicament el necessari. El fet de realitzar el conte única i exclusivament amb senyals és realment interessant ja que resulta molt menys fàcil i, per tant, millor per l'aprenentatge dels nens, que no pas amb tot d'icones informàtiques de qualsevol tipus que no permeten a vegades deixar la imaginació fluir.

Dos fotografíes del conte amb senyals de trànsit que vaig fer  amb la meva companya. 

Llibre Paraíso de Bruno Gibert.
Font: www.librosdepapel.com

Per últim, parlar de l'avaluació. Avaluar és ja per si mateixa una tasca difícil. I encara ho és més quan es tracta d'avaluar contes i narracions, ja que es tracta d'una cosa realment subjectiva. Tanmateix, és tracta d'una tasca molt important en el procés d'ensenyament i aprenentatge tant pels alumnes com pels mestres. Tot i així, cada conte destaca per algun aspecte en concret, no hi ha ni millors ni pitjors. Per aquest motiu, la majoria de vegades és molt difícil posar un número a la tasca que s'avalua, tot i que es segueixen unes rúbriques concretes.

Com a recomanació, us mostro la portada d'un llibre molt interessant basat en les senyals.