Icones, senyals i nens

El tema del qual parlaré a continuació són les icones i senyals. D'entrada, sembla un tema bastant allunyat de la realitat dels nens i que té poc a veure amb ells. Els nens no han d'interpretar senyals de tràfic perquè no condueixen; tampoc necessiten saber que volen dir les senyals que ens trobem al carrer o les icones que es poden trobar a llocs públics; a més a més, com que no saben encara llegir, no han de ser ells els qui inspeccionin els productes o objectes sinó que d'això s'encarreguen els seus pares. Per tant, és necessari que els nens en sàpiguen, d'icones i senyals? Sí? No? Parlem-hi!

La qüestió és ben simple: estem educant nens per a que obeeixin o per a que desenvolupin un esperit crític i es qüestionin sobre tot el que els envolta? Avui dia vivim en un món que, sovint, avança molt ràpid. Al nostre abast trobem constantment prohibicions, suggeriments, opcions o permisos que es transmeten en forma de senyals, icones i imatges, deixant en segon terme el text. Per exemple, si anem al centre d'una ciutat veurem que gran part d'allò que es vol transmetre o dir al ciutadà que passeja pel carrer es mostra a través de grans imatges, senyals i icones, a vegades lluminoses i sovint grans i impactants per tal de captar la seva atenció.

Icones. Font: www.webappers.com

Senyals. Font: www.juguetesdemadera.com

D'aquesta forma, en la mesura que sigui possible, hem d'educar als nens -també futurs ciutadans d'aquest món- per a que sàpiguen ser autònoms i moure's amb facilitat per allà on vagin sense saber molt. Per tant, si els apropem des de ben petits al món dels senyals i icones, els ensenyem a saber relacionar-los i realment per a què serveixen, estarem ajudant-los per al seu futur en molts aspectes. Aconseguir que, a tall d'exemple, quan estiguin davant l'ordinador (amb tot d'icones en tot moment) sàpiguen com sortir-se'n si tenen algun problema o, posem per cas, volen anar cap endavant o darrere, sortir o entrar en una pàgina web, un joc, etc. I és que, en l'actualitat, estem envoltats tant d'icones com de senyals: per agafar el metro o l'autobús; a l'hora de cuinar, quan volem encendre el foc del forn; quan volem anar a uns lavabos públics o bé quan volem fer una rentadora, quin programa, graus i temps volem posar.

Però, com podem aconseguir que els nens estableixin relacions entre les imatges i el text? Són capaços d'aprendre-ho? Els mestres són els responsables. Ells han de fomentar que els nens aprenguin, primer, el significat de les senyals més bàsiques, i que ho facin per si sols tot i que sempre amb el recolzament del mediador o mediadora que els hi ensenya. Els mestres han de potenciar amb diferents activitats i recursos els pensament simbòlic dels infants i aprofitar aquelles capacitats que tenen tan desenvolupades per treballar-hi. Després, a mida que els infants creixin i coneguin més món, podran relacionar les diferents senyals amb altres coneixements i sabran fer connexions i relacions perfectament.

Una activitat molt útil per aquest ensenyament és la realització d'un conte o narració només amb senyals de trànsit, deixant de banda el text que es limita a ser molt breu i únicament el necessari. El fet de realitzar el conte única i exclusivament amb senyals és realment interessant ja que resulta molt menys fàcil i, per tant, millor per l'aprenentatge dels nens, que no pas amb tot d'icones informàtiques de qualsevol tipus que no permeten a vegades deixar la imaginació fluir.

Dos fotografíes del conte amb senyals de trànsit que vaig fer  amb la meva companya. 

Llibre Paraíso de Bruno Gibert.
Font: www.librosdepapel.com

Per últim, parlar de l'avaluació. Avaluar és ja per si mateixa una tasca difícil. I encara ho és més quan es tracta d'avaluar contes i narracions, ja que es tracta d'una cosa realment subjectiva. Tanmateix, és tracta d'una tasca molt important en el procés d'ensenyament i aprenentatge tant pels alumnes com pels mestres. Tot i així, cada conte destaca per algun aspecte en concret, no hi ha ni millors ni pitjors. Per aquest motiu, la majoria de vegades és molt difícil posar un número a la tasca que s'avalua, tot i que es segueixen unes rúbriques concretes.

Com a recomanació, us mostro la portada d'un llibre molt interessant basat en les senyals.

L'autoretrat: mirem-nos a nosaltres mateixos!

La primera activitat que vam realitzar a la segona part d'Alfabetització Digital va consistir en la creació del nostre propi avatar. Dit d'una altra forma, vam haver d'autoretratar-nos de vàries maneres mitjançant diferents aplicacions i enllaços que ho permeten, com la web per crear un avatar a l'estil dels dibuixos animats.

En l'actualitat, les persones vivim en un món dominat pels avenços tecnològics i Internet. Les xarxes socials estan plenes d'informació sobre el món que ens envolta però també sobre aspectes de la nostra vida personal als quals, per gràcia o per desgràcia, a vegades tenim molt fàcil accés. Per tant, també és fàcil accedir als autoretrats que realitzem i que donen molta més informació sobre nosaltres mateixos del que ens imaginem. Perquè quan dissenyem el nostre autoretrat, la majoria de vegades estem donant moltes pistes visuals sobre la persona que realment es troba darrere d'aquest avatar: els trets físics, la llargada i el color del cabell, la forma del cos i l'estil i el tipus de roba. D'aquesta manera, tot el que fem a Internet deixa rastre i, per tant, hem de conèixer els perills que suposa i saber protegir-nos al mateix temps que ser conseqüents d'allò que publiquem.

Vídeo "Puedo leer tu mente" on s'observa la facilitat de saber aspectes de la vida personal d'altres persones desconegudes només mitjançant les xarxes socials. Font: Youtube.

El meu avatar de Pocoyo. Font: aquí.

Deixant de banda la privacitat, la identitat i els perills que pot suposar navegar per Internet, l'autoretrat mitjançant els avatars té també aspectes molt profitosos per treballar a l'aula tant a l'etapa infantil com a primària. Gràcies a l'activitat que hem realitzat, he descobert nombrosos enllaços que faciliten la creació de l'avatar i que són molt útils i interessants per treballar en un futur com a mestra amb els alumnes. Per exemple, hi ha webs que permeten crear i dissenyar un avatar amb l'aparença de Pocoyo o d'un tipus de dibuixos animats molt semblants a l'estil japonès del Manga.

Treballar amb l'autoretrat i la creació de l'avatar a l'etapa infantil amb els alumnes permet que els infants es comencin a reconèixer, a saber com són realment i diferenciar-se entre la resta de companys com també a saber quins són els seus trets físics més característics. Per tant, la capacitat d'observació s'esdevé bàsica i els mestres han de promoure-la mitjançant activitats d'aquest tipus. Ara bé, només serveix per conèixer la part física de cadascú, de l'entorn i dels companys. És per això, que potser manca la part psíquica o sentimental que també és igual d'important.

Per saber de primera mà com són aquest tipus d'activitats, a l'aula hem dibuixat primer el nostre autoretrat en un paper; després, l'hem dissenyat al Paint; i, finalment, hem creat una sèrie d'avatars que ens representessin mitjançant enllaços i aplicacions a la web. Cap de les dos primeres formes de fer l'autoretrat són millors o pitjors: l'autoretrat dibuixat a mà permet fer els detalls més realistes que no pas al Paint; no obstant, amb el Paint es pot jugar molt més amb la gamma de colors.

Amb tots els autoretrats finalitzats, hem realitzar una activitat dinàmica i encara més entretinguda, ideal per posar-la en pràctica amb els més petits. L'activitat consistia en emparellar fotos i autoretrats de professionals dissenyadors amb el seu autoretrat. Una opció molt encertada, ja que es tracta de persones, que s'han autoretratat a ells mateixos, que es dediquen al món del dibuix i els retrats. També, per cert, és una molt bona teràpia.

La meva tira d'avatars.

També serví com a exemple l'activitat realitzada a la classe següent que consistia en emparellar tots els nostres companys amb els seus respectius autoretrats i avatars. Aquesta activitat va servir per veure si realment ens coneixíem els uns als altres i nosaltres mateixos. Potser va ser difícil emparellar a algunes companyes que porten un estil de cabell molt semblant. Tot i així, vam poder encertar a la primera i vam demostrar que tots ens coneixíem perfectament.

Un cop observades les dues activitats, el més adient per treballar tant a l'etapa infantil com a primària és el d'emparellar els autoretrats i els avatars amb les seves respectives imatges. Sobretot és molt útil com a activitat de començament del curs ja que permet que els nens comencin a conèixer a tots els membres del seu grup de classe. Tot i això, si s'apliqués a l'etapa infantil considero que hauria de fer-se una petita adaptació de l'activitat. En els primer cursos, l'activitat no té massa sentit ja que la majoria dels infants realitzen uns dibuixos força abstractes i no gaire realistes. Per tant, això complicaria molt la realització de l'activitat. No obstant, l'adaptació que es podria fer seria que en comptes de relacionar amb els autoretrats fossi amb els noms i les fotografies dels nens.

Finalment, com a últim recurs, adjunto el següent documental que parla sobre què és realment Internet.

Documental TED - Andrew Blum, ¿Què és realment Internet?

Aquestes són algunes de les webs per crear avatars. Mireu els links i gaudiu-ne!

• http://zombietar.framiq.com/es#.UjHEJ6zibQs&
• http://www.pocoyo.com/pocoyize/
• http://www.protojuegos.com/infantiles/crea-tu-avatar/completo.html
• http://www.sp-studio.de/
• http://www.doppelme.com/create/
• http://www.picassohead.com/create.html
• tmaker.abi-station.com/index_en.shtml
• http://www.buildyourwildself.com/

El disseny del meu blog

El disseny del meu blog. El disseny del meu blog, com podeu veure, ha canviat una mica en els darrers dies. D'un fons amb colors molt vius, com per exemple el vermell, el blau o el taronja, a un més senzill, tant pel que fa a la dinámica com pels colors que té. Això és degut a que em semblava més còmode a l'hora de llegir els posts un fons on predominés més el blanc i que no tingues massa dibuixos. Amb l'altre fons em donava la sensació que el blog estava massa carregat mentre que ara ho veig tot més clar, fresc i còmode per la vista, que és per on entra tota la informació.

A més a més, he decidit cambiar el color predominant del blog que hi havia abans, el vermell, per un lila i un blau fosc. La veritat és que sóc molt fan d'aquest color, el lila, tant si és fluix com si és fosc, i veient que amb l'imatge de fons feia bona sintonía, he decidit afegir-ho com el color principal del blog.

Allò que no ha canviat és l'estructura del blog, és a dir, les tres columnes principals que formen el blog: la primera, destinada pels gadgets; la segona, on es poden visualitzar per ordre cronològic totes les entrades que vaig publicant; i la tercera, on es troben més gadgets i apartats interessants del blog. Totes tres columnes, però, tenen un color de fons diferent al que tenien abans (abans era vermell, ara és lila, excepte el del mig) i, en conseqüència, el color de text de les columnes laterals també ha canviat per blanc i lila fluix.

Pel que fa la lletra, la del títol continua essent Coming Soon en negreta i de mida 42px, mentre que la de la descripció del blog l'he canviada per Pacifico a la mida 21px. També, he modificat el tipus i la mida de la lletra del text que hi ha a les pestanyes (Neucha, 17px). 

Hem fa molta il·lusió inaugurar amb vosaltres el nou apartat del blog: Vídeos destacados sobre educación. En aquest apartat, com podeu veure, afegiré tots els vídeos, documentals i películes que trobi interessants i que, sobretot, tinguin referència a l'educació. Considero que és un apartat molt important ja que sempre va bé documentar-se a través de vídeos i, a més a més, sembla que mitjançant aquests la informació s'assimila millor. Tot i així, necessitaré la vostra ajuda i és per això que si teniu alguna recomanació d'un vídeo que us hagi agradat i que tingui a veure amb l'àmbit educatiu, no dubteu en deixar-me l'enllaç en un comentari!

Vittra, una escola innovadora

Fotografía feta des de l'exterior
d'una escola Vittra. 

Avui us vull parlar d'una experiència educativa molt innovadora nascuda ja fa 20 anys a Suècia i que té, actualment, uns resultats molt exitosos. Vittra és un projecte desenvolupat per l'Organització Sueca d'Escola lliure que opera en 30 escoles en tota Suècia amb l'objectiu de garantir una visió de l'aprenentatge completament diferent a la que es té a les escoles tradicionals. Per aquest motiu, la seva filosofia d'ensenyament pot semblar molt "trencadora", depenent, però, dels ulls de qui ho miri.

Allò que fa de Vittra una escola innovadora és que els seus alumnes (gairebé uns 8.500 alumnes actuals) siguin lliures, autònoms i tinguin ganes de treballar i aprendre, és a dir, que están molt motivats, una gran diferència amb el que estem acostumats a sentir.

Fotografía d'interior d'una de les escoles
Vittra.

Les escoles Vittra són escoles totalment gratuïtes, ja que tot i ser gestionats per una empresa privada, són finançats per fons públic. És per aquest motiu que no s'ha de pagar matrícula en tot moment i els alumnes són benvinguts sigui quin sigui la seva edat i l'ordre d'arribada, sense cap prova d'accès ni test de nivell. L'única condició és que l'alumne i els seus pares estiguin registrats en un municipi suec.

Aquestes escoles són molt característiques: no tenen aules separades, ni pissarres, ni taules, com tenim entès en les escoles tradicionals. En lloc d'això hi ha espais oberts, sense aules, amb algunes parets de vidre per així poder oferir espais diàfans, còmodes, motivadors, en els quals els alumnes no es sentin tancats, i es doni sensació d'obertura i transparència.

Pel que fa a les activitats i la metodologia que utilitzen, són clases d'entre 60 i 120 minuts en les quals els alumnes, acompanyats d'un o dos professors, aprenen, de la manera que ells vulguin (ja sigui amb l'ordinador, veient una pel·lícula, llegint un llibre, escoltant el mestres) uns continguts (sempre establerts pel currículum suec) que dóna en primer moment el/els mestre/es. En aquest tipus d'escola es potencia molt l'ús de la tecnologia, com una eina essencial per aprendre i treballar. Els alumnes utilitzen des de tauletes digitals fins portàtils passant per projectors digitals. Poden treballar en grup o bé de manera individual.


Principalment aquest tipus d'escola es planteja 3 competències/objectius:

1. Xarxa d'ordinadors, internet i tecnologia. Defensen que la xarxa no es només cosa dels adults sinó que també els més petits i no tan petits poden fer ús d'internet en aquest món dominat per les noves tecnologies. Així, aquesta escola es proposa fomentar la curiositat dels seus alumnes pel món i la societat que els envolta a través de la xarxa d'internet per poder sortir-se'n, en un futur, amb tranquil·litat i seguretat.
2. Habilitats. Una de les coses més importants és poder adaptar les habilitats que es requereixen a la vida real a nivell internacional a nivell dels nens de qualsevol edat. Així doncs, en comptes d'ensenyar a partir d'exemples inventats, que potser no tenen res a veure amb la vida real, aquest tipus d'escola fomenta utilitzar les experiències i els exemples reals i els problemes actuals per ensenyar.
3. Idiomes. Des de l'inici de l'escolarització, l'ensenyament en aquesta escola s'imparteix en dos idiomes: el suec i l'anglès. Els nens són ensenyats a partir d'un programa d'immersió lingüística. D'aquesta manera s'està creant un entorn multicultural i multilingüístic a l'escola favorable pels alumnes que llavors els permetrà sortir al món internacional amb totes les eines i habilitats necessàries per explorar-lo i guanyar una major consciència multicultural.

Alumnes de les escoles Vittra utilit-
zant portàtils i treballant en grup
i de forma individual.

Personalment, considero que es tracta d'una escola innovadora la qual permet que es centri més en les necessitats dels alumnes i en com, quan i on vol treballar l'alumne per aprendre. A més a més, fomenta la seva motivació per aprendre a través del seu disseny arquitectònic, la qual cosa poques vegades es té en compte a les escoles tradicionals. Finalment, el fet que fomenti l'ús de la tecnologia és molt important pel futur dels alumnes en un món tan dominat per internet, la xarxa, etc., a diferència de les escoles tradicionals dins de les quals la tecnologia acostuma a ser més una eina pels professors i no pas pels alumnes.

From desert to green

Imatge de la pàgina d'inici del motor de cerca Ecosia

From desert to green. Deixant temporalment els posts sobre les diferents unitats didàctiques, avui us volia presentar un projecte molt interessant anomenat Ecosia. Ecosia és un motor de cerca d'Internet molt enginyós que planta arbres. És a dir, es tracta d'un programa de cerca que treballa conjuntament amb Bing i Yahoo amb l'objectiu de donar el 80% dels ingresos que rep per publicitat a un programa de plantació d'arbres a Brasil. 

Segons l'enciclopedia Wikipedia, "su actual beneficiario, (The Nature Conservancy), gestiona el programa www.plantabillion.org, una campaña de reforestación del Bosque Atlántico brasileño (Atlantic Forest) que tiene el objetivo de plantar mil millones de árboles antes del 2025. Ecosia GmbH tiene su sede en Berlín, Alemania, y cuenta con un equipo que oscila entre siete y trece miembros".

Així, cada vegada que a Internet utilitzis el buscador d'Ecosia per cercar, ajudarás a augmentar els ingressos per publicitat amb les teves cerques i, per tant, col·laborarás amb la plantació d'arbres al desert de Burkina Faso, a Brasil.

Desert de Burkina Faso, Brasil. Font: usc-canada.org 

Amb Ecosia podem fomentar l'interés dels nens pel respecte al medi ambient i l'entorn natural dins el món on viuen. És una oportunitat molt interessant per a ensenyar-los tot allò que estan patint alguns llocs dels nostre planeta per culpa del canvi climàtic i l'escalfament global, i com podem aturar aquestes desgràcies i fer d'aquest món un lloc millor.

Que us sembla? Jo ja l'utilitzo sempre i, per això, l'he establert com el meu navegador preterminat, i vosaltres? Animeu-vos i participeu!